AMOR BESTIAL: la difícil i complexa relació dels humans, grans i petits amb animals

Escrito por Verònica Sánchez Orpella, Diari El Punt. Publicado en Relación.

amor.bestial L'amor als animals és, segons Milan Kundera, el que dóna la veritable dimensió moral de l'home.

Amor bestial

La difícil i complexa relació dels humans, grans i petits, amb els animals

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.. Barcelona

amor.bestial
+ Els animals tancats, en un cotxe o a l'avió, viuen situacions de molt d'estrès. Foto: GABRIEL MASSANA

El món és ple de gent que estima els animals com si fossin persones. L'amor als animals és, segons Milan Kundera, el que dóna la veritable dimensió moral de l'home. Aquest amor té una faceta utilitarista –ajuda a la reinserció de presos en la societat, inicia el nen en el terrible i duríssim camí de la negació–, però també té una faceta incondicional: l'animal estima sense esperar-ne res a canvi i cal que les persones aprenguem, més que a estimar-los molt, a estimar-los bé.

La directora del Fòrum Tècnic de Formació de l'Imserso, Imma Miralles, quan viatja en avió, ho fa en un seient de primera. I el seu gos, també. «Quan em vaig assabentar de com viatgen els animals en els avions, no ho vaig dubtar: jo no m'arrisco a que se'm mori el meu animal.» Exagerada, deuen pensar uns quants. Però és que els animals han de volar en unes cistelles de transport que van a la bodega, a temperatures baixíssimes. Això, és clar, quan arriben a l'avió, perquè abans han de passar tota una carrera de proves i obstacles a la terminal. Molts animals es perden com es perden les maletes: un dia apareixen a Vancouver i esguerren les vacances a la Toscana. Un ensurt immens, però que almenys té solució. El mes passat, una parella anglesa que tenia el vol de tornada al seu país va perdre el gos a Barajas, però es va negar a abandonar l'aeroport fins que no van trobar el gos. Els animals menys afortunats s'escapen de la cistella de transport quan encara estan a la terminal i, si no els troben a temps, moren atropellats a les vies ràpides que solen envoltar els aeroports. Són tragèdies que es multipliquen a l'estiu.



REINSERCIÓ DE PRESOS
Núria Querol, directora de relacions internacionals de la fundació Altarriba, Amics dels Animals, reté una imatge tan certa com potent: «Imagina la sensació de veure un paio com el Shaquille O'Neal, de dos metres per dos metres, acaronant un cadell abandonat.» L'escena va ser possible gràcies a la Humane Education Trust, la qual va promoure un programa d'educació humanitària als Estats Units i a Sud-àfrica per facilitar la reinserció de presos mitjançant la interacció entre convictes i animals. La hipòtesi era que el pres experimentaria una sensació nova que l'ajudaria a superar la sensació de soledat, rebuig de la societat, desconfiança i ressentiment. I així va ser: quan el pres va adonar-se que l'animal indefens depenia només d'ell i que l'estimava de manera incondicional, va entendre que ser estimat no vol dir ser respectat o temut per la força, a diferència de les lliçons que havia après al carrer quan era adolescent.

Però Querol insisteix en la importància de fugir del tòpic: «És cert que estimar un animal pot ajudar algú que està fora de la societat a reintegrar-se, però en persones sanes, normals i corrents també es dóna aquest amor: normalment està relacionat amb l'empatia i la capacitat d'estimar de cadascú.» Milan Kundera exposa a La insostenible lleugeresa de l'ésser que l'amor que mostra la grandesa humana és l'amor als animals: «La veritable bondat de l'home només pot manifestar-se amb absoluta netedat i llibertat en relació amb qui no representa cap força. La veritable prova de la moralitat de la humanitat, la més profunda [...] radica en la seva relació amb aquells que estan a mercè de l'home: els animals.»



L'AMOR MAL ENTÈS
Tot i això, l'amor mal entès cap a un animal de companyia pot arribar a ser perjudicial per a tots dos. Karine Lou Matignon, en el seu llibre Emocions animals, explica el cas del gos mort i reemplaçat per un d'idèntic. Segons Matignon, l'animal pateix profundament per la comparació que el propietari estableix entre ell i el seu predecessor, perquè la relació es basa en emocions contradictòries –decepció i afecte–. Això pot provocar trastorns en el comportament del gos, el qual pot arribar, per exemple, a llepar-se fins a fer-se ferides greus. Per evitar-ho, és necessari que el propietari passi el període de dol per l'altre animal –sovint és similar al dol per la mort d'una persona estimada– i preparar-se, així, per acollir el nouvingut com a individu completament diferent a l'altre.

El paper de l'animal de companyia en l'educació dels nens també pot ser molt important. Segons Núria Querol, els pares no han de carregar el nen amb la responsabilitat de treure l'animal a passejar i de netejar-lo, però sí que han de guiar-lo perquè els ensenyaments que rebi de l'animal li siguin veritablement útils per al desenvolupament.



EDUCACIÓ DELS NENS
«Una de les coses que m'han ensenyat les meves gates és a acceptar un ‘no'. I això és molt positiu per a un nen: entendre que no pot jugar amb l'animal sempre que ho vulgui, perquè necessita rutina i horaris. Això ensenya al nen que un ‘no', no és un rebuig personal o una ofensa. És només que l'animal necessita menjar, i el joc arribarà després.» Hi ha estudis que asseguren que, com més primerenca és la interacció entre el nen i l'animal, més bé desenvoluparà el nen l'empatia. Existeix una biofília natural del nen cap a l'animal: tendeixen a acostar-s'hi perquè l'animal és un company de joc que mai no li dirà: «Això no es toca, això no es fa.»

De vegades, fins i tot, aquest amor als animals ens fa replantejar la nostra relació amb les persones: hi ha qui assegura que es refia més dels animals que dels humans! Mayte García és voluntària en la protectora d'animals de Sabadell, al Vallès Occidental, i reconeix que se sent decebuda quan s'adona de com pot arribar a mentir la gent. Mayte García s'ha trobat amb casos de persones que apareixen a la protectora sabadellenca amb un gos i diuen que se l'han trobat, quan en realitat l'animal era seu i només volien desfer-se'n. «És horrible que facin això. Els gossos no menteixen i, a més, t'estimen passi el que passi, sense esperar res a canvi. En el meu cas, és cert que a mesura que conec més bé les persones, més m'estimo els gossos», sentencia García.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2472546