El petit assassí Michelito

Escrito por Miquel Piris.

A països com Irlanda o Estats Units la policia "fitxa" els nins que maltracten animals perquè coincideixen amb el perfil de psicòpates i possibles futurs homicides (ho dic seriosament: visitau la pàgina del Grup per l’Estudi de la Violència cap a Humans i Animals, GEVHA). L’FBI ho té clar: no tots els que han matat animals de petits acaben sent assassins en sèrie, però tots els assassins en sèrie van començar així.
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/el-petit-assassi-michelito.html

Aquesta matinada he tengut un malson terrible, tant que et recoman que llegeixis directament el segon paràgraf i oblidis aquest. Bé, tu mateix; jo he avisat. Una parella de psicòpates van tenir un fillet que anomenaren Michel. En tenir tres anys i mig li van comprar un cadellet de pastor alemany. Com era d’esperar, el petitó bavejava jugant amb l’animalet. Li digueren Cloots. Un dia, sa mare va agafar en Michel de la mà i se l’endugué al bany. Llavors van cridar en Cloots, que va entrar content i remenant la cua. La mare va aixecar el cadellet enlaire i el ficà dins la banyera, on hi havia un pam d’aigua. "Banyem, banyem Cloots!", anava repetint el petit Michel. Ella posà sabó a les mans del nin i l’ajudà a fregar aquell petit cos. Mentrestant, li anava dient: "Així, molt bé, així, Michel, ben net", i de cop la mare empenyé amb fermesa les mans de Michel, que submergiren el cap de Cloots dins l’aigua. Passat poc més de mig minut, la mare començà a afluixar la pressió que feia sobre les mans del seu fill mentre li continuava dient que "bé, molt bé, Michel...".

L’infant no entenia per què el seu amic havia deixat de moure’s ni per què no treia el cap de dins l’aigua. Mentre pensava això, Michel se sentia reconfortat per l’abraçada i les paraules d’infinita tendresa que sa mare li xixiuejava a cau d’orella. Per quina raó he tingut aquest malson més propi d’Anibal Lecter? La culpa és de la notícia que vaig llegir sobre un nin torero al web d’Anima Naturalis. Explicava que el passat 24 de gener, Michel Luis Carlos Lagravere Peniche, fill del torero i de la directora d’una plaça de toros de Mèxic, va executar 4 vedelles a la plaça de toros de Mérida (Yucatán, Mèxic). El més inaudit és que Michel, de nom artístic Michelito, té nou anys i que va executar la seva primera vedelleta quan en tenia tan sols quatre. En lloc de matar en Cloots, va matar un altre mamífer. Per mi no hi ha cap diferència.

A països com Irlanda o Estats Units la policia "fitxa" els nins que maltracten animals perquè coincideixen amb el perfil de psicòpates i possibles futurs homicides (ho dic seriosament: visitau la pàgina del Grup per l’Estudi de la Violència cap a Humans i Animals, GEVHA). L’FBI ho té clar: no tots els que han matat animals de petits acaben sent assassins en sèrie, però tots els assassins en sèrie van començar així. L’estrangulador de Boston, el carnisser de Milwaukee o "el Arropiero" (l’assassí en sèrie més sanguinari de l’Estat espanyol) per exemple, van començar matant animals. Com que la gesta de Michelito és una atrocitat "socialment acceptada", no crec que el fitxi ningú. Bé, els pares d’en Michelito sí que volien fitxar-lo: pretenien inscriure la proesa del seu fillet al llibre Guinness de rècords. I vet aquí que els senyors Guinness els han dit que no sabien "... que aquest succés estava passant i no en reconeixerem el resultat. A Rècord Mundial Guinness no acceptam els expedients basats en la matança o el maltractament als animals".

Després de tot, sembla que els senyors del Guinness tenen sentit comú. Bé, ells i la majoria dels humans que sabem reconèixer una injustícia amb menys d’una gota de sang vessada per la víctima. En tenim prou de veure un individu per petit que sigui amenaçant un animal amb una espasa amb la intenció de ficar-la-hi arran de la columna vertebral per entendre que estam davant un vestigi del passat que ha de morir per força, per pròpia inèrcia. Però sovint a coses com aquesta se’ls ha de donar l’estocada abans que no morin al llit, ni que sigui per dignitat. A Catalunya s’ha posat en marxa una Iniciativa Legislativa Popular que obligarà els diputats catalans a tractar una reforma de la llei que desemboqui en l’abolició de la tauromàquia. Per fer-ho possible hi ha prop d’un miler de persones que van registrar-se a la Generalitat i que han de recollir 50.000 signatures.

Ja en duen més de 47.000. La llàstima és que per participar-hi has d’estar empadronat a Catalunya. A la Generalitat de Catalunya vaig presenciar un dels torns de registre de fedataris (les persones que recullen les signatures). Quin luxe veure tanta gent unida per aquesta causa i quina impotència no poder ser un d’ells. Tant de bo que el petit Michel pugui arribar a recuperar la sensibilitat cap a altres éssers vius de qualsevol d’aquestes persones. Tant de bo que els illencs també diguem prou a aquest Estat de festes violentes, sagnants i, el que és més greu, subvencionades.